Relació família-escola

Benvinguts i benvingudes,

El divendres passat vaig tenir una reunió per parlar amb els pares de l’alumne que ja os he anat comentant en anteriors entrades. Van entendre perfectament la situació, i em van donar les gràcies per l’interès que mostrem cap al seu fill i cap a la seva integració i cohesió a l’escola. Em van explicar que ha passat per moltes institucions escolars diferents a causa dels canvis de treball dels pares, i que sempre ha mostrat aquesta dificultat a l’hora de d’interactuar amb altres persones i companys. Vaig trobar molt positiu un aspecte que van comentar: la implicació dels dos en el seu ensenyament i educació. 

Hi ha algunes famílies que tenen una participació més esporàdica, però altres ho fan d’un mode més regular i més estable. Per exemple, l’adquisició d’habituds lectores i la supervisió dels deures i tasques de l’escola, són elements molt positius que milloren el rendiment escolar dels alumnes ─al marge del nivell de l’etapa educativa en el que aquest es trobi─. Tota aquesta interacció en la vida educativa, permet obtenir un recorregut i una connexió continua entre l’escola i la família.
Però hem de tenir en compte la diferència entre la participació i la implicació més sistematitzada dels pares o tutors; no se li poden marcar ni demanar objectius molt ambiciosos o difícils d’aconseguir que puguin arribar a afectar de manera negativa al nen/a ─estrès, ansietat, intranquil·litat... ─.

Separació per nivells de rendiment

Hola un dia més!

Com ja sabeu, actualment sóc professora substituta a l’Escola Figueres, a la classe de 3rC. En aquesta escola les classes de primària estan organitzades de manera heterogènia, però a partir de secundària l’estructuració canvia. 

Durant l'ESO ─tot i que només en algunes assignatures─ els alumnes són organitzats depenent del seu nivell  de rendiment. Aquesta divisió homogènia crea uns majors bons resultats per als grups considerats de major nivell, mentre que, d’altra banda, anul·la el suport i la possible interacció que rebien els alumnes de menor preparació per part dels de major ─forma amb la qual els alumnes dels dos nivells aprenien, interioritzaven i assimilaven millor els coneixements─ provocant un empitjorament del grup. 

Una altra conseqüència a tenir en compte amb aquesta separació és l’efecte que pot tenir individualment en l’alumne de menor nivell. Aquesta disminució de coneixements i les baixes expectatives per part del professorat que acostumen a sorgir, poden fer aflorar un sentiment de baixa autoestima i enuig cap als companys posicionats en un nivell més elevat, a més d’un rebuig cap a l’escola i els estudis en generals.

Per tots els estudis que mostren que la separació per nivells, no només no afavoreix els resultats acadèmics, sinó que els empitjora ─sobretot en l’àmbit científic─ jo em decanto per un model comprensiu, és a dir, un model en el qual els alumnes tinguin les mateixes oportunitats i condicions ─sense tenir en compte les seves capacitats i resultats─.

Alumne com a protagonista

Bon dia amics i amigues,

Avui a l’aula de professors he tingut una petita, però molt interessant i entretinguda conversa amb dos companys de professió i vocació i la volia compartir amb tots vosaltres.

Moltes vegades es parla d’educar als infants mentre, al mateix temps, ni se’ls té en compte ni se’ls escolta. A les escoles sovint es té com a objectiu primordial transmetre uns sabers i continguts marcats, ja sigui mitjançant llibres que s’han d’acabar, fitxes que s’han de completar... per tal de que els alumnes arribin carregats de coneixements i preparats per a una avaluació final.

Repetidament trobem situacions en les que s’oblida el que és vertaderament important, els infants. Hem de tenir en compte, i aprofitar, que els infants són actius i molt creatius, amb ganes de moure’s, descobrir i experimentar. Per tant, si seguim fent cas omís a aquest fet, només aconseguirem distanciar-nos dels alumnes i que els alumnes, de la mateixa manera, es distanciïn de nosaltres els docents i de l’escola.

Recepció de l'assessor de l'EAP

Bones!

Tal i com os vaig estar comentant l’últim dia, després de que el coordinador de cicle i l’equip directiu ho autoritzessin, ens vam posar en contacte amb els serveis de l’EAP. Tot i que van trigar uns dies en confirmar la nostra petició, finalment vam rebre la visita d’un assessor. Aquest, va identificar i avaluar la situació i ens va assessorar ─a l’equip docent─ per tal de portar a terme una planificació de resposta educativa, que ajudarà a cobrir les necessitats d’aquest alumne. A més, ens ha notificat que farà un seguiment durant un període de temps per poder analitzar i valorar la seva situació.

Les circumstàncies presents, em fan pensar en la implicació que pot arribar a tenir un docent envers els seus estudiants. És evident que el personal docent és un col·lectiu que té com a base aquesta gran implicació emocional fruit del contacte directe i continuat amb la resta, i separar el treball de la vida personal acostuma a ser el més aconsellable, però, fins a quin punt és possible?

Personalment, mai hauria dit que em pogués arribar a afectar tant la situació d’un alumne a l’aula, però així ha sigut. He de dir que estic força inquieta per veure l’evolució del noi.

Visites importants

Salutacions, companys i companyes! 

Ja torno a ser aquí... Heu aprofitat les vacances de setmana santa? Espero que ho hagueu fet tant com jo, o més. Recordeu el noi del que us parlava a la primera entrada? Doncs cada cop em preocupa més. Continua aillant-se dels companys i jo mateixa tampoc aconsegueixo connectar amb ell. 

Però fa dos dies em vaig trobar amb una ex companya de la facultat, educadora també, i vam parlar del tema. No li vaig poder donar molts detalls i, tot i així, va comprendre ràpida i perfectament el meu neguit. Ella treballa a l'EAP (Equip d'Assessorament Pedagògic) de la ciutat i em va dir que esta acostumada a tractar aquests temes dia a dia. És més, va explicar-me com fer-ho per rebre la visita d'un assessor del seu equip al centre. Així que demà, que tinc una hora lliure al migdia, em toca reunir-me amb el coordinador de cicle i l'equip directiu per exposar-los la proposta. A veure si els hi sembla bé la meva redacció del cas, que he fet durant aquests dies festius, i em donen el vist-i-plau per adjuntar-ho a la solicitud de visita de l'EAP. 

Sé que es troben pràcticament col·lapsats aquests serveis, però espero tenir sort i poder rebre la visita el més aviat possible. Aquí us deixo l'enllaç per si voleu tenir més informació sobre els EAP. Si no sabeu, o no teniu clar, què fa un assessor/a, aquest vídeo pot ser també del vostre interès. 

Ànims nois i noies, que ja és primavera i comença l'últim trimestre del curs!

Normes de classe

Tant de bo fossin aplicables a cada classe de cada escola; 

fem-ho possible!

La substituta de la classe de 3rC

Em presento, sóc la professora Jas, porto dues setmanes com a substituta de llengua a la classe de Tercer C de l’Escola Figueres, de la qual també m'ha tocat ser la tutora. M’inicio en aquest blog perquè he descobert que, a més a més d’ensenyar, puc i m'agrada aprendre del meus nous alumnes. Així, transformaré aquest blog en una mena de dietari docent amb el qual us explicaré les meves vivències durant el curs. Alhora, m’agradaria expressar el que és ser professora, perquè més enllà dels prejudicis d’escollir la professió per qüestions de vacances, estaria bé que es comencés a considerar com a una gran vocació…

Us he de dir que, en especial, tractaré el cas d'un alumne en el qual m'hi he fixat des del primer dia: és un nen que es troba assegut a una de les últimes files, no sembla que estigui pel que ha d’estar, no parla gaire amb els companys, etc. En una de les reunions del claustre ho he comentat i els altres professors i professores m’han explicat que “és un cas” i que millor que no faci enrederir la resta de la classe perquè consideren que no val la pena... Tot i així, el que sé de pedagogia em fa pensar que hi ha quelcom més enllà del que sembla, pel que al llarg del blog us explicaré com avança el seu desenvolupament com alumne -espero que alhora com a persona- i l'actitud dels seus companys.

Us deixo amb aquesta cita:

"No t'enfadis si m'equivoco, descobreix perquè ho faig. Si canvies la teva forma d'ensenyar, canviarà la meva forma d'aprendre."